El tomàquet


tomaquetsEls conquistadors espanyols varen portar el tomàquet del Sud i Centre-Amèrica. Aquest fruit és originari de climes tropicals i pertany a la família de les solanàcies. Així, està emparentada amb les patates, els pebrots i el tabac, entre d’altres. És exigent en quant a nutrients i li agrada l’exposició al sol i els recs regulars. D’altra banda, no creix apropiadament en llocs freds ni excessivament ombrejats i humits. La terra calenta afavoreix la maduració dels fruits. Tot i que agraeix els recs regulars, no suporta els desequilibris hídrics, ja que l’excés d’humitat afavoreix les malalties fúngiques i amb la falta d’aigua, al regar les terres massa seques, poden proliferar atacs d’aranya vermella que poden afectar a tota la planta.

El tomàquet té un alt contingut en vitamina C, sals minerals i àcids naturals que fan que sigui un aliment especialment sà.

 

Sembra del tomàquet

A l’hora de sembrar les tomaqueres és millor fer planter i trasplantar les plantes posteriorment a la terra. Cal preparar els planters de principi a final de primavera, segons el clima i la varietat.

Per fer un bancal de tomàquets tindrem preparada la terra amb suficient compost i adob i farem línies paral·leles de 80- 90 cm entre elles. A una distància de 50- 80 cm farem forats per ficar les petites plantes, cobrint la tija si no és massa llarga, fins la primera intersecció de la fulla per afavorir el desenvolupament de les arrels i la planta.

 

Tasques de conreu

Les tomaqueres necessiten que les enasprem perquè no suporten el seu propi pes. Cal mantenir-les enlairades, ja que això millora el desenvolupament dels fruits en afavorir l’aireig i insolació que tant agraeixen. Això també les protegeixen de l’excés d´humitat que provoca atacs de fongs que malmeten les plantes. Podem posar canyes o qualsevol suport similar.

Perquè fructifiqui millor la planta, cal podar-la, traient els brots laterals, deixant una sola branca, o un màxim de tres. Caldrà lligar la planta a mesura que vagi creixent i pinçar  regularment amb els dits els brots laterals auxiliars de les fulles.

En període de ple creixement caldrà anar aportant adob líquid vegetal (d’ortiga diluïda, per exemple)

Requereix rec regular com hem dit abans, però mai regarem sobre les fulles. La tècnica d’encoixinat manté la humitat (podem aprofitar les restes de les pròpies fulles per afegir-les l’encoixinat).

Podem gaudir dels deliciosos tomàquets des de principis de maig fins a finals de novembre, sempre tenint en compte el clima i la situació del nostre hort. Al final del cicle vegetatiu, quan ja no madurin els tomàquets, podrem fer-los madurar a casa tallant-los amb la branca.

  

A tenir en compte

El pugó, la mosca blanca o els cucs no seran cap problema si no es fa un abús d’adobs rics en nitrogen. Els depredadors naturals que habiten a l’hort faran una bona feina. Malgrat tot, si aquests insectes encara suposen un problema per les plantes, podem recórrer a mètodes ecològics de control (preparats líquids amb sabó de potassa, ortiga, consolda major, donzell…)

Les malalties més freqüents a causa de l’excés d’humitat és el míldiu. L’aplicació de decocció de cua de cavall és una bona solució que, a més, reforça la planta. També són eficients les aplicacions de preparats amb coure, però amb precaució,ja que també eliminen fongs que són beneficiosos per la planta. Ruixar les plantes amb un preparat d’una part de llet per cada sis d’aigua és apropiat per tractar les malalties que pugui tenir la tomaquera.

Si es vol guardar llavor per a la sembra de l’any següent, cal escollir els fruits de les plantes més fructíferes i bullir les seves llavors breument, rentar-les i deixar-les assecar.

Algunes plantes que s’associen bé amb les tomaqueres són els espinacs, el julivert, els enciams, els porros, l’all i el  blat de moro. No és convenient situar les tomaqueres a prop de les patates o de fonoll.

 

Curiositats

Al principi va ser considerada planta de jardí per acabar sent una de les hortalisses més preuades. Al sud d’Europa es van anomenar “pomes de l’amor” o “pomes del paradís”.

Hi ha una àmplia gama de varietats. Entre les que es troben al  Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya trobem, el Tomàquet de penjar plana d’Albesa, Tomàquet de la creu, Tomàquets bombeta gros i Tomàquets meta de cabra.

Avui dia es molt apreciat en restauració el tomàquet assecat. El podeu fer vosaltres mateixos en rodanxes o talls.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *