La patata, cultivada a Sud-Amèrica des de fa més de 2.000 anys, va ser portada a Europa pels colonitzadors espanyols. Avui dia té un consum generalitzat en tot el món.
És una planta herbàcia i els seus tubercles són un aliment bastant complert: ric en proteïnes; conté vitamines A, C, B1, B2 i B6; abundants sals minerals i menys calories que l’arròs i la pasta.
Sembra
Es cultiva bé en climes temperats-freds. L’ideal per al seu conreu són temperatures entre 12ºC i 20ºC, i cal tenir present que no suporta les gelades. Qualsevol terra és bona però es cultiva millor en terres flonges i abonades amb fems. L’època de sembra varia en funció de la zona, però es primordial que no geli.
La profunditat de sembra ha d’estar en torn a 7-8 cm i, generalment, en cavallons separats a 50- 70 cm. i a una distancia d’entre tubercles de 30-40 cm. Els tubercles poden sembrar-se sencers o parts d’aquests que tinguin uns ulls una mica germinats. La tradició recomana fer-ho en lluna minvant.
Feines de conreu
Es planta de secà i no requereix molta aigua. En el moment de la germinació, i durant el període que va des de l’aparició de les flors fins a la maduració, l’excés d’humitat resulta nociu, ja que fomenta malalties i podreix els tubercles. Quan sigui necessari, cal desherbar i apocar la planta traient les fulles més baixes per tal de cobrir bé els tubercles perquè no verdegin.
La recol·lecció es farà quan les plantes s’assequin si són sembres tardanes i encara verdes quan siguin primerenques.
A tenir en compte
La patata s’associa molt bé amb una àmplia varietat de plantes. Es pot sembrar acompanyada de cols, espinacs i remolatxes. Amb tot, però, hem d’evitar associar-la amb tomàquets.
Hi ha varietats precoces, amb collita als 90 dies: Royal Kidney, Olinda o Duquesa, per exemple. Altres varietats són semiprecoces, amb una collita entre 90 i 120 dies: Olalla, Desirée, Claudia… Per últim, trobem les més tardanes, amb una collita que ronda els 120-150 dies des de la sembra: Edwar, Kenebec, Belladona…
Les patates poden sofrir algunes plagues i malalties. El principal problema és l’escarabat de la patata que, amb les seves erugues pot acabar amb la planta. Plantar camamilla entre els solcs pot ajudar a evitar l’aparició d’aquest paràsit, però si apareix, el millor que podem fer és retirar-los a mà.
Tambe l’afecten els llimacs, el pugó, els cucs i els nematodes. En temps molt humits cal vigilar l’aparició d’alguns fongs, especialment el míldiu, i alguns virus. Per evitar-ho es pot ruixar les fulles amb ferment d’ortiga.
I després què?
Allà on hem cultivat patates podrem sembrar qualsevol hortalissa, però cal tenir present que és millor no tornar a plantar les patates al mateix lloc fins passats quatre anys (cultiu rotatiu).
Curiositats
Es diu que les patates vermelles són mes bones per fregir. Això es deu a la consistència de la seva carn, però aquesta característica no és comuna a totes les patates vermelles i dependrà de la varietat.