PLAGUES MÉS HABITUALS
SÍNTOMES I ACCIÓ DE CONTROL
Àfids, pugó
Insectes xucladors de saba que secreten una substancia (mel de melada) de la que s’alimenten les formigues, que són les que transporten els pugons als brots més tendres.
Sobre la mel de melada apareix un fong que altera negativament en la fotosíntesi.
Els pugons, que són una amenaça per a gairebé totes les plantes de l’hort, apareixen més freqüentment en cultius de creixement ràpid i en terres amb adobs nitrogenats. Els canvis d’estació els pot fer aparèixer o desaparèixer.
CONTROL:
– Els sírfids, les marietes i les seves larves i les tisoretes s’alimenten del pugó. Això fa que introduir-los a l’hort ajudi a controlar-ne la població.
– Ruixar amb una solució de 100gm de sabó potàssic diluïts en 10 litres d’aigua.
– Com a últim recurs, emprar insecticides naturals com el nim o el pelitre
Aranya vermella o groga i els àcars
Són unes petites aranyes (0.5 mm) que viuen en l’anvers de les fulles, causant que prenguin un color groguenc i, finalment que s’assequin. Apareix per estrès hídric en temps de sequera.
CONTROL:
– Mantenir humida la terra i regar per aspersió les plantes més sensibles a aquest problema, sense descuidar-nos de ruixar l’anvers de les fulles.
– Evitar l’excés de nitrogen, casat generalment pels adobs.
– Aplicar infusions de donzell, ortiga o cua de cavall.
– Aplicar insecticides naturals com el nim o el pelitre.
Cargols i bavoses
CONTROL:
– Per a evitar la seva proliferació és bo potenciar la presència de depredadors naturals, com eriçons, gripaus o ànecs. També es pot realitzar la recollida manual dels exemplars que es vagin trobant.
– aplicar una dissolució de cafè fort en proporció de 1litre per 20 litres d’aigua per foragitar-los. Doblar la proporció de cafè, fent-la de 1 litre per 10 litres d’aigua té efectes mol·lusquicides. Cal ruixar tant les plantes com la terra o l’encoixinat. Es pot suplir per te negre.
– Establir barreres amb cendra, serradures, etc. Aquestes tècniques són poc invasives, però no acostumen a oferir una solució efectiva.
– Per les bavoses és recomanable instal·lar recipients amb cervesa, que caldrà renovar cada tres dies. Això les atraurà i no atacaren les plantes.
– En cas d’extrema necessitat, es poden dispersar per terra grànuls de fosfat de ferro.
Ceratitis o mosca blanca de la fruita
Paràsit que posa els ous a l’interior de la fruita (albercoc, pruna, préssec…) dels que en sortiran els cucs.
CONTROL:
– La forma més efectiva per evitar les molèsties que causa la mosca blanca és instal·lar paranys amb feromones que les atreguin. També podem emborsar els fruits abans de la seva maduració.
Carpocapsa o arna de la pomera
Afecta a les fruites de llavor (pera, poma…).
CONTROL:
– Recollida manual de les erugues.
– Tractaments preventius amb extractes fermentats de donzell i consolda com acció repel·lent de l’arna.
– Retirar els fruits atacats en l’arbre o quan cauen a terra per evitar que les larves creixin a l’hort. Si deixeu gallines al voltant de l’arbre, elles mateixes realitzaran aquesta funció.
Xinxes
Insectes xucladors de saba que produeixen necrosi a la planta. Les fulles i fruits es posen grocs, es deformen i s’assequen.
CONTROL:
– Aplicar decoccions de repel·lents o insecticides naturals, com els preparats amb extractes d’all, bitxo i cebes, alternant-los amb fumigacions de sabó potàssic.
– Com a últim recurs, tot i que, en ser aquests insectes molt resistents, la seva aplicació sol ser habitual, utilitzar nim o pelitre.
Cotxinilles
Existeixen moltes varietats. S’alimenten de saba i excreten una melassa enganxosa on proliferen fongs que afecten fulles i branques.
CONTROL:
– Ruixar amb vapor d’aigua amb suc de llimona.
– Aplicar ruixat de sabó potàssic alternat amb insecticida vegetal.
Escarabat de la patata
A més d’afectar als tubercles que li donen nom, també afecta les albergínies.
CONTROL:
– Extracció manual, eliminant els ous grocs de l’anvers de les fulles.
– Si persisteix el problema cal aplicar tractaments amb Bacillus thuringiensis (bactèria tòxica per a la majoria d’erugues i larves, però que no és nociva per a les persones ni el medi ambient).
Formigues
CONTROL:
– L’espígol, la caputxina i posar trossets de fulles de llorer ens ajuden a foragitar algunes famílies de formigues.
– Clavar varetes de coure o instal·lar piràmides de malla metàl·lica en el forat d’entrada dels formiguers altera l’energia tel·lúrica. Això provocarà que busquin un altre lloc més propici per establir-se.
Mosca blanca
Son xucladores de saba i segreguen una substància enganxosa. Es desenvolupen en zones humides.
CONTROL:
– Es poden combatre instal·lant paranys consistents en tires grogues untades amb substàncies enganxoses (oli, greix…) entre les plantes.
– Es poden controlar aplicant a les fulles una dissolució de sabó potàssic.
– Si persisteix la mosca, es pot ruixar les plantes amb insecticida vegetal de nim o pelitre.
Nematodes
Cucs microscòpics que parasiten les arrels, en les que produeixen protuberàncies i tumors.
CONTROL:
– Aplicar adob verd de tajetes patula o clavell d’índies. Les exsudacions de les arrels d’aquesta planta inhibeixen els nematodes.
– També ajuda la solarització de la terra: llaurar l’herba fresca i tapar la terra amb plàstic negre durant dos mesos.
Erugues i cucs
CONTROL:
-Són fàcils de detectar i eliminar manualment.
– En cas d’atacs persistents i massius serà suficient amb aplicar un tractament amb bacillus thuringiensis.
Virus
En l’interior de les plantes hi ham milers de virus que, en condicions desfavorables, poden causar un creixement atrofiat i pobre d’aquestes.
CONTROL:
– Els virus es poden combatre aplicant extracte d’all i pròpoli.
– La preparació biodinàmica d’excrements de vaca revitalitza la terra i les plantes, cosa que disminueix els efectes negatius dels virus.