ELS FONGS
Els problemes amb fongs solen sorgir per l’excés d’ombra, fullatge o adobs nitrogenats, la poca ventilació, després de la poda i, sobretot, per la combinació d’humitat i altes temperatures. Cal tenir present que és aconsellable no manipular les plantes quan estan molles per no propiciar la transmissió i desenvolupament dels fongs.
Per al control i eradicació dels fongs seguirem les pautes d’acció habituals: de menor a major impacte segons quin sigui el problema.
MESURES DE CONTROL COMUNES A TOTS ELS FONGS
– Afavorir la biodiversitat i evitar recs per aspersió
– Podar les plantes per afavorir la circulació de l’aire i la insolació. També cal aclarir les plantes si estan massa atapeïdes i humides.
– En les tomaqueres és eficaç enrotllar fil de coure a les tiges de les plantes afectades de míldiu. Els ions del coure s’incorporaran al a saba de la planta per osmosi i es dificultarà el desenvolupament del fong.
– Aplicar sèrum de llet o de iogurt en una proporció de 5% ( 1/2l. de sèrum per 10l. d’aigua o bé 1l. de llet per 10l. d’aigua) té efectes fungicides.
– En situacions greus es pot fumigar les plantes amb preparats de coure, com brou bordelès. Cal emprar aquests mètodes com a últim recurs perquè, tot i que és ecològic, atacarà també a altres fongs beneficiosos.
-Si el problema persisteix, el millor és canviar d’ubicació el cultiu i escollir plantes amb més resistència als fongs.
ELS FONGS MÉS PROBLEMATICS: SÍNTOMES I ACCIÓ DE CONTROL
Oïdi
Semblant a un borrissol blanquinós, ataca fulles i tiges de plantes debilitades, generalment per excés o falta d’humitat ambiental. Es presenten de forma freüent en carbassons, síndries, melons i cogombres. També el trobem en rosers i brots tendres de presseguers i nectarines.
CONTROL:
– En ocasions, la simple exposició al sol pot guarir les plantes.
– Sèrum de llet o iogurt.
– Escampar sofre i pols d’alga.
– Pels carbassons, el control es farà tallant les fulles velles on s’hi posen els fongs.
Míldiu
Es reconeix per les taques de color marró o una capa farinosa en les fulles. Actua per asfíxia, assecant les plantes. Apareix en llocs d’elevada humitat ambiental, ja sigui per recs amb aspersió o pluja persistent, i amb temperatures de 10ºC a 20ºC. Es propaguen amb facilitat per frec entre fulles. Apareix en plantes com tomaqueres o vinyes.
CONTROL:
– Evitar tocar les plantes i no mullar les fulles durant els recs.
– Cobrir les plantes en èpoques de molta pluja i humitat.
Rovell
Apareix per la infecció de diversos fongs durant temps humits i on la vegetació és tendra i exuberant. Apareix com taques de rovell que van del groc al marró, sobre tot en roses, mongetes i groselles.
CONTROL:
-Es pot prevenir la seva aparició afavorint la ventilació entre les plantes.
Botritis o podridura grisa:
Aquest fong es reconeix per la taca de floridura que apareix en qualsevol part de plantes dèbils i en ambients humits. Apareix en una àmplia varietat de plantes, incloent-hi maduixes, enciams, raïm o cogombres. Quan queden afectades pel fong, les plantes perden el seu color, es podreixen i moren.
CONTROL:
-Treure les parts afectades i podar l’excés de fullatge per afavorir la ventilació.