El cultiu dels calçots


Calçots arrencats

Una bona calçotada al voltant d’una taula en companyia d’amics és de les coses agradables de les que podem gaudir, i si els calçots els hem cultivat nosaltres mateixos, encara ens resultarà una experiència molt més plaent.

Som-hi doncs! Aconseguiu unes bones cebes blanques que a finals d’agost i principis de setembre és el temps de sembrar.

Sembra

Prepararem la terra llaurant-la en profunditat perquè quedi flonja. És adequat fer-ho allà on es trobés un cultiu de solanacies (tomàquets, pebrots…). Feu solcs a 50 cm de distància i regueu-los força. Al fons del solc, i a una distància d’entre 25 i 30 cm., claveu les cebes. Si voleu, podeu tallar-les per sobre, no més duna tercera part. Tot i que no és imprescindible, pot facilitar la sortida més espaiada dels brots.

Quan els brots tinguin uns 15 cm. podem ficar una mica de sustrat, que sempre va bé, i podem començar a calçar. Aquesta acció, de la que els calçots en prenen el nom, no es altra cosa que anar tapantlos amb la terra dels costats a mida que van creixent, de manera que prenguin la característica forma allargada i blanca.. Aquesta tasca s’ha de fer varies vegades, el calçots aniran sortin buscant el sol i la part coberta de terra quedarà blanca i tendra.

 

Rec

Si el temps de tardor és sec regarem dues vegades per setmana. Ho farem suaument, però amb compte, ja que si hi ha plujes el calçot es podrà fer malbé en no soportar l’excés d’humitat.

Gairebé sense adonar-vos, a finals de la tardor ja podreu començar a gaudir d’aquest gustós i sociable apat tipic català.

Ah! I no us descuideu d’acompanyar els calçots amb una bona salvitxada!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *