En la natura, on no hi ha distincions entre allò que considerem bo i allò que considerem dolent, tot ésser viu té el seu lloc. Tots lluiten constantment per ser els més resistents, adaptar-se, alimentar-se i reproduir-se. Aquest constant esdevenir de vida i mort constitueix l’equilibri de la natura. Només l’home i les catàstrofes naturals causen danys que alteren aquest equilibri.
El bon hortolà ecològic no és només protector de les plantes, ho és també del medi ambient i ha de prendre decisions en consonància, respectant l’equilibri natural.
En la pràctica del cultiu ecològic els problemes de plagues i malalties han quedat reduïts i són fàcilment controlats amb remeis casolans.
Aquest és un tema apassionant i molt extens, però, en aquesta ocasió, el que ens proposem és donar eines pràctiques i entenedores. Cal saber, no obstant, que les plantes per sí soles es defensen de les plagues amb tècniques com la segregació de substàncies repel·lents o tòxiques amb efectes insecticides, fungicides o antivíriques. Els insectes i organismes que es beneficien de l’efecte d’aquests elements creixen en població en desaparèixer els seus depredadors naturals, que, a la vegada, es tornen a multiplicar en trobar en l’augment dels organismes que formen el seu aliment suport per a fer-ho. Aquest cicle conforma l’equilibri natural en que es troben els diversos organismes tant a la natura com a l’hort. Aquestes interrelacions són les que l’horticultor ecològic ha de mirar d’imitar, cuidar i aprofitar-se’n.
Per aquest motiu, cal tindre present que la primera regla rau en PREVENIR que aquest equilibri no es trenqui. Per a això, cal seguir algunes pautes:
- Fomentar la salut i vigor de les plantes
Cal tenir presents les varietats de cultiu més adients al medi natural del nostre hort, la bona gestió de la terra, l’ús dels adobs adequats i l’aprofitament de les tècniques de cultiu que ens ajudaran a que les nostres plantes creixin sanes i productives.
- No usar insecticides químics de síntesi
Aquests insecticides, ideats per a conreus intensius i extensius, estan destinats a eradicar del conreu certs grups d’insectes. Per aquest motiu ocasionen greus desequilibris biològics. A més, el fet que tinguin una formulació que els fa escassament biodegradables els converteix en productes nocius per l’ecosistema i l’hort a llarg termini.
- No utilitzar fungicides
Aquests productes aporten beneficis a curt termini, però debiliten les plantes, frenant la seva producció i desenvolupament. A més, donat que no discriminen, ocasionen danys a altres organismes que són favorables.
- Fomentar la biodiversitat
Tal com ja hem dit, l’equilibri entre els diversos organismes de l’hort és fonamental. Per aquest motiu, fomentar la presència d’ocells insectívors amb la instal·lació de menjadores al seu abast, atreure insectes amb flors i plantes aromàtiques entre els cultius o instal·lar hotels d’insectes i establir punts d’aigua per a que hi creixin granotes i gripaus suposen, entre altres, actuacions que ens permetran evitar molts problemes de plagues futurs.
- Observació i discerniment
Si es detecta algun problema de plagues, cal avaluar si és degut a l’excés o falta d’aigua o humitat, si es deu a falta o excés de sol, vents excessius, secs o freds, si les llavors son les adequades… La causa que ha generat el problema ens ajuda a valorar les nostres accions, perquè si l’origen és, per exemple, climatològic, aquest es resoldrà sol quan cesi la climatologia desfavorable. Uns brots puntuals de pugó poden ser, fins i tot, favorables si atreuen marietes que, en clau d’equilibri, ens oferiran protecció. Si el problema sorgeix en el cicle final de la planta, és millor arrencar-la, ja que qualsevol actuació resultarà perjudicial en comparació amb la producció que aquesta planta oferirà.
A vegades, malgrat tota la cura que tinguem amb les plantes, aquestes poden veure’s atacades tant per plagues com per fongs, per aquest motiu, i seguint els principis que us hem explicat, us aportem unes petites guies pràctiques tant per al control de les plagues com per al control dels fongs.