La petita maduixera (fragaria vesca), família de les rosàcies, la podem trobar en estat silvestre o cultivada. És aquesta darrera de la que avui us parlarem.
Abans de començar, cal recordar que també podem sembrar el maduixot (fragaria ananassa) i altres varietats que no es troben en estat natural i només poden ser cultivades. Aquestes plantes són més productives i donen fruits de major mida, però tenen un sabor i aroma menys intensos.
La maduixa és poc calòrica, té més quantitat de vitamina C que alguns cítrics, té carotens amb efectes antibacterians, conté àcid salicílic que li confereixen propietats antiinflamatòries i antireumàtiques i també és rica en minerals i fibra.
Cal advertir que pot ser causa d’al·lèrgies per a persones que no toleren l’àcid salicílic.
Plantació
Per la maduixa, l’ideal seria proporcionar un indret el més semblant possible al del seu estat salvatge. Amb aquesta intenció escollirem un lloc assolellat i protegit. Uns bons sembrats precedents serien els de patates o mongetes, que deixen una terra que les maduixeres agraeixen. Cal preparar la terra amb temps i afegir compost i adob orgànic (fems secs o bé descompost). En el moment de plantar, la terra ha d’estar flonja, humida, rica en humus i una mica àcida. El temps més adequat de sembra és entre l’hivern i la primavera, depenent del clima. Es poden sembrar en pla o en fileres. Com hem dit, cal fixar-se com a objectiu aconseguir, amb el temps, un indret semblant al que les maduixeres troben al bosc.
Donat que de la primera plantació obtindrem els estolons que formaran el nostre prat de maduixeres, caldrà demanar al nostre viver de confiança les varietats més adients per l’entorn on tenim pensat plantar-les i obtenir una bona maduixa. La sembra es farà a 25-30cm de distància entre plantes, tant en pla com en fileres, separades aquestes darreres a 40 cm.
El conreu de la maduixa
Caldrà fer escardes quan sigui necessari i eliminar estolons que no ens serveixin. Els recs seran mes freqüents en temps de producció.
L’encoixinat afavoreix el cultiu, la humitat que necessiten millora els nutrients i els fruits creixen en sec, sense tocar el terra que els pot malmetre. Podeu consultar com realitzar la tècnica de l’encoixinat en aquest mateix blog.
El conreu de la maduixa ens ofereix fruits des de la primavera fins a la tardor.
A tenir en compte
Cal tenir en compte les malalties causades per fongs i les plagues d’àcars i pugó que poden aparèixer, ja que són els problemes sanitaris mes freqüents, juntament amb els estralls que poden causar els cargols.
El rec i ruixat amb caldo d’ortiga és molt adequat.
El cultiu d’all és un bon company ja que prevé malalties fúngiques. Altres bons companys són els espinacs, les cebes, els enciams, els porros i la borratja.
Curiositats
La maduixa combina bé amb el iogurt, la xocolata, el vi i el cava. És l’única fruita que té les llavors a l’exterior. Les maduixes, a més de formar part de moltes receptes culinàries tan dolces com salades, també és bona per eliminar el carrall de les dents, i com a crema facial per prevenir arrugues. És una de les fruites més consumides en tot el món.
esta vastant be
es el millor que he trobat